.png)
25 de maig de 2021
JORNADA SOBRE COM LA IMPLANTACIÓ D’UN EQUIPAMENT POT SIGNIFICAR LA REGENERACIÓ URBANA DEL SEU ENTORN
ORGANITZADA CONJUNTAMENT PER L’OBSERVATORI DE LA REHABILITACIÓ I RENOVACIÓ URBANA I EL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA
Quatre casos d’èxit a les ciutats de Barcelona, Figueres, Girona i Olot per exemplificar com la creació d’un equipament pot provocar la renovació de la ciutat existent.
Tota la info de la jornada a: Link
Jornada penjada al Youtube Link
L’Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona (ObRE) i la Demarcació de Girona del COAC van organitzar, el passat dimarts 25 de maig de 2021, al matí, una jornada anomenada ‘Equipaments i Renovació Urbana’ per parlar sobre com la implantació d'un equipament pot generar la renovació urbana del seu entorn.
Aquesta jornada està connectada amb la que es va celebrar el febrer del 2019, sota el títol ‘Renovació Urbana i Habitatge’, en la qual, a través de quatre ponències i una taula rodona final, es va tractar l’ús de l’habitatge en les ciutats existents (Link)
En el decurs de la jornada es van presentar quatre obres que es trobaven en fases diferents d’execució -executades, en desenvolupament o previstes-, emplaçades a les ciutats de Barcelona, Figueres, Olot i Girona. La idea no era parlar de l’edifici en si mateix, des del punt de vista de la seva arquitectura, sinó de la seva capacitat de l’equipament per generar la renovació del seu entorn i fer ciutat.
La primera ponència, a càrrec de l’arquitecta Anna Noguera, es va centrar en el projecte del ‘Poliesportiu i ordenació interior d’illa del Turó de la Peira’ al barri de Nou Barris de Barcelona (2018), dels arquitectes Anna Noguera i Javier Martinez. Es va començar apuntant sobre la necessitat de que hi hagi una aposta política i tècnica per tirar endavant la creació de nous equipament que puguin significar un canvi significatiu en un àmbit.
En aquest cas en Nou Barris, la decisió d’implantar un equipament esportiu en un espai que era residual i degradat va ser clau, i per què no dir-ho, arriscada. Amb el temps, ha revelat ser un èxit, donat que el barri s’ha fet seu l’edifici i l’espai, i l’equipament ha dignificat el seu entorn.
El poliesportiu és una peça exemplar, emblemàtica i transformadora, per la seva qualitat arquitectònica i de criteris energètics, però també per la capacitat de millora i integració que té en l’entorn.
Des de l’Ajuntament de Figueres, Camil Cofan, Director d’urbanisme i mobilitat i Joan Falgueras, arquitecte, van explicar amb detall el procés de transformació urbanístic de la zona del Parc de les Aigües i el convent dels caputxins de Figueres, actuacions que ja han sigut executades. La decisió de reconvertir l’antic convent dels caputxins en un auditori va ser una peça clau de tot el que s’ha anat desenvolupant, com les propostes de planejament i l’urbanització del Parc de les Aigües. En aquest cas, hi va haver un plantejament polític inicial d’elegir l’ordenació urbanística que era la millor per la ciutat, i potser no la més favorable a nivell electoral.
La tercera ponència, a càrrec de Josep Mª de Solà-Morales, arquitecte i cap de servei de Planejament i gestió urbanística de l’Ajuntament de Girona va donar una visió de l’evolució del planejament en la zona de la nova Clínica Girona a l’entrada Sud de la ciutat. Es va explicar, de forma exhaustiva, el procés de desenvolupament del planejament en tot aquest àmbit, no només de l’equipament en sí, sinó d’altres illes que es troben adjacents i que formen la façana d’entrada a la ciutat. Fins i tot, es va fer un incís sobre les previsions per a l’àmbit de l’Eixample on es troba actualment la Clínica.
Finalment, l’última ponència va ser presentada per Jordi Güell, regidor d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament d’Olot i la Neus Roca, arquitecte, i es va centrar en el Barri Vell d’aquesta ciutat.
Es va iniciar la ponència parlant sobre la situació actual d’aquest barri, identificant les problemàtiques existents, però també exposant les possibles solucions. L’Ajuntament aposta per la revitalització d’aquest barri a través de la implantació d’equipaments que actuin com a motor del seu entorn.
Com a punt final, que la regeneració del barri ha d’anar acompanyada d’inversions en l’habitatge.
S’han pogut extreure algunes reflexions que són comuns a totes quatre ponències.
Per una banda, la necessitat de que hi hagi una aposta política i administrativa per tal de dur a terme el projecte. Aquesta aposta ha de ser real, a mig-llarg termini i amb la certesa de què és el millor per la ciutat i no perquè respon a criteris electoralistes.
Per tal que això sigui possible, és imprescindible que hi hagi un consens clar entre polítics, veïns, administració, tècnics i d’altres, qui han de coincidir fermament en que és el millor per la ciutat.
Per altra banda, és important no plantejar la creació d’un equipament de forma lleugera, sinó que ha de ser una aposta estratègica i clara de ciutat. L’implantació d’un equipament pot resultar un embrió que aglutini nous fluxes, altres equipaments, pot aconseguir generar sinergies, nous creixements i desenvolupaments a mig-llarg termini. Per tant, la creació d’un equipament pot ser una eina molt potent a l’hora de fer ciutat, donada la capacitat de regenerar, reactivar i dinamitzar el seu entorn des d’un punt de vista urbanístic, social i econòmic.
Per aquest motiu, per saber quin equipament, com ha de ser i on, és necessari tenir un coneixement profund de la ciutat, obtenir dades, analitzar i conèixer el lloc, l’espai i les necessitats i demandades actuals i tenir una visió estratègica important.
En algunes ponències, també s’ha apuntat la possibilitat de poder reutilitzar i reciclar edificacions existents que tenien un ús obsolet, com en el cas del convent dels Caputxins.
En tots els casos que es van presentar, l’equipament no és un edifici aïllat i tancat en si mateix, sinó que té una vinculació directa i profunda amb el seu entorn. Per tant, el projecte que desenvolupi l’equipament no pot parlar únicament de l’edifici sinó que ha d’aconseguir una integració i comunicació amb allò que l’envolta, no únicament des d’un punt de vista urbanístic, sinó també social i econòmic.
Amb aquestes jornades, l’ObRE i la Demarcació de Girona del COAC volen fer difusió i crear un espai de reflexió entorn a la rehabilitació dels edificis i ciutats existents, primer, amb la jornada d’habitatge i ara amb la d’equipaments, que posa enfasi en la regeneració de l’entorn a través de la implantació d’un edifici d’ús públic.