.png)
JORNADA 18/06/2019 - Renovació Urbana i Habitatge
PONÈNCIA 1
El problema de l'habitatge no es resol amb habitatge
Pablo Martínez, arquitecte i co-fundador estudi 300.000 km/s
PONÈNCIA 2
Polítiques de renovació urbana i habitatge a França
Richard Pointelin, geògraf, urbanista, i Doctor en Ciències experimentals i sostenibilitat per la Universitat de Girona
PONÈNCIA 3
Polítiques públiques d'habitatge per fer front a la segregació social.
Eduard Cabré,
politòleg i urbanista, i consultor en polítiques d'habitatge per a administracions públiques i organitzacions no governamentals.
PONÈNCIA 4
El cas del Barri Vell d’Olot
Neus Roca, arquitecta i delegada de la Garrotxa-Ripollès del COAC
Miriam Paredes, advocada i responsable de l’Oficina d’Habitatge d’Olot.
El dimarts 18 de juny de 2019, a la tarda, va tenir lloc la Jornada Renovació Urbana i Habitatge, organitzada conjuntament per l'Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona (OBRE) i la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Aquesta jornada es va desenvolupar a la Seu de l’Observatori i el COAC, a la sala Rafael Masó de l’Edifici Pia Almoina de la Plaça de la Catedral, 8 de Girona.
La jornada, va girar entorn a la renovació urbana de les ciutats existents i es va centrar en l’ús d’habitatge. Va tenir un caràcter transversal i en aquest sentit, la temàtica es va abordar des de diferents punts de vista i es va comptar amb la participació de ponents d’àmbits i especialitats diverses.
La jornada es va iniciar amb una presentació institucional, a càrrec del Sr. Narcís Reverendo, president de l’Observatori i del Sr. Marc Riera, president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Tot seguit, l’explicació del contingut i dels participants van ser presentats per part de la directora de l’Observatori, la Sra. Isabel Granell.
L’acte es va dividir en quatre ponències que van finalitzar en una taula rodona amb tots els participants.
Els vídeos complets de totes les ponències es poden trobar al canal de Youtube de l'Observatori.
A més, en l'apartat de documentació es poden trobar aquestes i altres ponències.
PONÈNCIA 1
El problema de l'habitatge no es resol amb habitatge
Pablo Martínez, estudi 300.000 km/s
Aquesta ponència tracta de com l’aplicació de noves tecnologies i l’ús de dades ens permeten fer una millor diagnosi, prognosi i tractament de la ciutat, en especial, per tractar el tema de l’habitatge.
Durant aquesta intervenció, s'exposen diversos casos pràctics, sobretot de la ciutat de Barcelona i finalitza amb una reflexió oberta sobre el tema de l’habitatge.
Pablo Martínez és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, amb una àmplia experiència en l'ús de dades aplicades a l'urbanisme.
El 2008 co-funda amb Mar Santamaria l'estudi d'urbanisme 300.000 Km/s, especialitzat en l'anàlisi i la visualització de dades massives com a eina clau per a la redefinició del planejament.
L'equip de 300.000 Km/s treballa en els camps de l'anàlisi urbà, la cartografia, la planificació estratègica, el desenvolupament d'eines digitals i humanitats digitals.
En els últims cinc anys, han col·laborat amb entitats públiques, signatures internacionals, institucions culturals i científiques i organitzacions sense ànim de lucre.
Els seus projectes han estat reconeguts amb diversos premis i mencions i s'han exposat a nivell nacional i internacional.
PONÈNCIA 2
Polítiques de renovació urbana i habitatge a França.
Richard Pointelin
Des del segle XIX, la renovació urbana sembla ser la (única?) resposta de l’Administració Pública francesa a tots els problemes de la ciutat, sigui el que sigui el barri. Aquesta manera de pensar i rehabilitar la ciutat s’ha ampliat des del anys 2000, amb la reforma de la “politique de la ville” i la creació d’una entitat estatal dedicada a la renovació urbana, amb dotació econòmica important. Per tant, nombrosos barris degradats i en dificultats de tot el territori francès estan sotmesos a projectes de reforma integral, basat en la diversitat d’habitatge, i amb com objectiu final el increment del seu valor simbòlic i de la seva atractivitat. Ara bé, aquesta estratègia dirigida des de dalt deixa poc espai a la concertació i a la participació dels habitants en la definició i la gestió dels projectes, deixant el debat obert sobre la seva eficàcia i intenció.
En conseqüència, després d’un ràpid aclariment del context de l’habitatge i de la “politique de la ville” a França, s’exposen els diferents instruments i organismes de renovació urbana, il·lustrats gràcies a diferents casos i exemples passats i presents, en diferents àmbits urbans
Richard Pointelin és geògraf i urbanista per l’Université de Pau et des Pays de l'Adour, i Doctor en Ciències experimentals i sostenibilitat per la Universitat de Girona (2016), amb una tesi que tenia per objecte analitzar totes les formes actuals d’habitatge alternatiu basades en la participació i la cooperació a Catalunya.
Ha col·laborat com a professor temporal a la Université de Perpignan, i ha treballat com a urbanista en la planificació i projectes urbanistics en diversos països europeus.
En l’actualitat treballa en l’Ajuntament de Girona, desenvolupant projectes de foment de la rehabilitació i reovació urbana.
PONÈNCIA 3
Polítiques públiques d'habitatge per fer front a la segregació social
Eduard Cabré
Aquesta ponència, tracta la vessant més social, en la necessària relació que ha d’existir entre els diferents agents implicats en la renovació de les ciutats i en les polítiques i estratègies a seguir per tal d’aconseguir una bona gestió.
Així, gira entorn a quatre punts que s’explicaran recolzats amb casos pràctics:
En primer lloc, els ajuts a la rehabilitació,
En segon lloc, la rehabilitació de teixits urbans existents i la generació d’habitatge social en la ciutat consolidada
En tercer lloc, polítiques de rehabilitació i envelliment - envelliment a casa i racionalització en l’ús del parc d’habitatge.
En quart lloc, es parlarà del model d'ajuts a un model de suport i finançament - mecanismes de suport tècnic i financer per promoure la rehabilitació.
Eduard Cabré és Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Urbanisme per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Nova York.
Actualment treballa com a consultor en polítiques d'habitatge per a administracions públiques i organitzacions no governamentals, entre les quals els ajuntaments de Barcelona, Girona, Mataró i Sitges, la Diputació de Barcelona, i la Coalició Internacional de l'Hàbitat (HIC).
És co-autor de l'estudi "Estratègies i Actuacions a l'Abast Municipal per a la Mobilització del Parc Vacant d'Habitatge al Municipi de Girona" centrat en proposar solucions concretes per a la mobilització d'habitatge buit a Girona. La seva àrea d'expertesa abasta també models alternatius d'accés a l'habitatge (cooperatives en cessió d'ús, propietat temporal i compartida, community land trusts, etc.), i ha participat com a investigador en el projecte COPHAB sobre habitatge col·laboratiu a Catalunya.
PONÈNCIA 4
El cas del Barri Vell d’Olot
Miriam Paredes i Neus Roca
Entre les dues ens descriuran, com des de l’Ajuntament hi ha hagut la voluntat d’impulsar la rehabilitació, captació i mobilització d’habitatge al nucli antic del municipi. Aquesta línia d’actuació, entre d’altres, es va proposar en el seu moment a través del PIAM (Pla Integral d’Accions de Millora).
En aquest cas, la voluntat del consistori és la de reactivar aquest àmbit, mitjançant un anàlisi i diagnosi de la situació actual i el desenvolupament de diverses actuacions i intervencions –com són rehabilitacions, implantació de nous usos, subvencions, etc.
Neus Roca és arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya al 2003, excercint com a tècnic lliberal la professió des d'aquest moment i fins a l'actualitat en el despatx LAND-up, realitzant treballs tant d'edificació com d'urbanisme.
Ha combinat la feina d'arquitecta amb les tasques a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC, en una primera etapa com a responsable d'activitats des del 2006 al 2009, i actualment com a Delegada des del 2014, càrrec que comparteix amb el de Vocal de Formació i Ocupació de la Demarcació de Girona del COAC.
Miriam Paredes és advocada llicenciada en Dret i, actualment realitza tasques de Responsable de la Oficina Local d’Habitatge d’Olot i com a Gerent de la entitat pública Gestora Urbanística Olotina, SA, des de juny de 2005.
Compta amb despatx propi des de 2006 on exerceix la professió d’Advocada i és assessora externa de l’Associació Catalana de Municipis des de gener de 2014.
TAULA RODONA
Modera: Miquel Sitjà, president de la Demarcació de de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Participants: Pablo Martínez, Richard Pointelin, Eduard Cabré, Miriam Paredes i Neus Roca